Tot ha de ser fantàstic al voltant del Barça

Hauria pogut guanyar el Barça per 7-1 com a l’octubre de 1989 i va estar a un pam mal comptat el Rayo Vallecano d’empatar a tres a mitjans de la segona part, després de que el bo del Joan Garcia es mengés el 3-2 del Camello. En acabar 5-2 i tots contents en aquest Camp Nou que va agafant forma… Encara que sembla que no s’acabarà mai.

Un Barça contra rellotge. Encara que sembli extrany un Barça que juga a la velocitat de la llum mentre espera al Gabriel Jesús, semblant al primer projecte del Flick, lluny ara del que es pensava que seria aquest tercer projecte de l’entrenador alemany. Tot encaixa d’una manera sorprenent.

Tres de tres i líder el Barça per diferència de gols. I amb l’ànim pels núvols. Boti, boti, boti madridista el qui no boti; olele olalà ser del Barça és el millor que hi ha. Tot sembla perfecte i fantàstic. O, més encara, tot ha de ser-ho. Són 12 gols en els primers tres partits de Lliga… Per tercera vegada en tota la història del campionat, després de 1948 y 2018. I sense Lewandowski aquí presenta credencials Raphinha, com aquell qui no vol per anar marcant gols i més gols. Segurament en acabar la temporada el Mbappé en farà més, però vist aquest inici… Festa grossa.

Paciència

El Rayo Vallecano la toca bé. Vol jugar a futbol i no mereix, segurament, estar tant avall de la classificació. Però l’esport de competició no medeix els  mereixements i sí els encerts. El tercer Barça de Hansi Flick ofega amb les curses d’un Gordon bestial i que, a més, sap el què i el com. Arribarà el fred i, de ben segur, els problemes perque de tant bé que s’olora tot haurà un moment, un dia, un vespre, que no rutllarà tot tan maco. I que, també, la sort donarà l’esquena a aquest equip.

Ara toca anar a València a enfrontar un rival en flames però que acostuma a posar les coses difícils, tot i que veient les formes d’aquest Barça no sembla que l’equip de Mestalla estigui per tossir-lo gaire, encara que hi hagi coses, sempre, a millorar.

S’ha de tenir paciència i veure el got més ple que no. Lamine Yamal fa tantes coses que no sempre han de sortir totes bé… Encara que les bones son de traca i mocador. S’ha d’aplaudir l’arribada de l’Espart i s’ha de tenir tanta paciència com confiança en l’esperat lideratge del Rodri.